|
Títol de l’activitat:
|
Realment és la Passió d’Olesa
la “millor” tradició local?
|
|
Descripció de agents personals i de la
tecnologia mediadora:
|
AGENTS
PERSONALS:
Ens
situem en el curs de 1r d’E.S.O, per tant els alumnes encarregats de
desenvolupar l’activitat tenen entre 13 i 14 anys. La persona encarregada de
vetllar pel bon funcionament i encarregada de donar el suport necessari que
els alumnes precisin, serà el professor de informàtica i jo mateixa com a
dissenyadora de l’activitat.
TECNOLOGIA
MEDIADORA:
Ordinadors
portàtils, Cercadors d’Internet (Google), Twitter i Youtube
|
|
Problematització segons Jonassen
|
Tot i
que més endavant veurem quin és el problema que és planteja als alumnes,
podem analitzar ara, i seguint els
principis de Jonassen, amb quin tipus de problema es trobaran els alumnes
encarregats de desenvolupar l’activitat.
Primer
de tot però, hem d’entendre què és un problema, conèixer quina tipologia
existeix i sota quins criteris els agrupem. Un problema és quelcom que
presenta dues característiques constants en tots els tipus i que es
defineixen en: un problema és quelcom que es desconeix i que allò que es desconeix
ha de tenir sempre un valor social, cultural o intel·lectual per a algú.
Si tenim
en compte aquesta premissa, veiem que qualsevol cosa pot esdevenir un
problema, perquè molt segurament certs temes o continguts, si tenim en compte
el context on es desenvolupa pot esdevenir un problema a resoldre. Ara bé,
tots els problemes són iguals? Segons Jonassen no, i és per això que presenta
com a mínim, tres maneres diferents de diferenciar els problemes i les seves
solucions, tenint en compte tres principis bàsics: l’estructuració, la
complexitat i la especificitat del camp.
Tenim clar
que investigar si hi ha altres festes millors o similars a la Passió d’Olesa
és un problema. Ho és perquè la gran majoria dels alumnes desconeixen altres
festes o tradicions similars a la seva, i perquè té un valor social i
cultural molt elevat per a ells. Conèixer la diversitat de tradicions del
país on vivim, és sens dubte un aprenentatge d’un contingut amb fort valor
social i cultural.
Per
tant, tenim clar que l’aprenentatge que presentem és un problema, ara bé,
quin tipus de problema és? Com el definim? Per a fer-ho tindrem en compte els
tres principis que proposa Jonassen.
1.
Estructuració del problema: Segons Jonassen existeixen dos tipus
de problemes, els ben estructurats i els mal estructurats. Els primers tenen
a veure amb aquells problemes que requereixen
l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes i regles, així com l’estudi
de principis en una situació problemàtica restrictiva. Són en definitiva,
els problemes que necessiten regles i principis per a ser resolts i que la
resposta a aquests problema són presentades i prescrites, és a dir, no hi
marge d’error. Un exemple d’aquests problemes podrien ser les matemàtiques. Aquesta matèria és un cúmul de problemes
ben estructurats, on els alumnes amb les eines necessàries han de ser capaços
d’arribar a una solució igual per a tots i sense marge d’error, dos més dos,
són quatre, i no hi ha volta de full.
El segon tipus de problema, els mal
estructurats, són per exemple, el problema que proposem en aquesta activitat.
Els problemes mal estructurats són aquells en que no hi ha un seguit de
normes i principis que regeixin la resposta, sinó que per a arribar a
aquesta, s’han d’integrar diversos camps de contingut i sovint fan necessari
que els estudiants expressin la seva opinió personal o les seves creences
sobre el problema per arribar a una possible solució. Diem possible, perquè
en els problemes mal estructurats no hi ha una única resposta correcta, ni
una resposta que ho resolgui tot, sinó que tenen moltes solucions o moltes
vies per arribar-hi i que a la vegada totes són vàlides i acceptables si
estan ben argumentades.
Per tant, el problema de les diferents
festes locals en comparació a la Passió d’Olesa és sens dubte un problema mal
estructurat.
2.
El
segon principi que exposa Jonassen, té a veure amb la complexitat. És lògic pensar, que com més complex sigui un
problema, més difícil resultarà arribar a una solució, per això Jonassen ens
convida a tenir en compte tres dimensions per entendre el grau de
complexitat. Per una banda hi ha el nombre de temes, per altre el nombre d’interaccions
entre els temes i per acabar la predictibilitat del comportament d’aquests
temes. En el problema que presentem comptem amb cinc temes generals que
corresponen a cada un dels grups de treball i cada tema representa una festa
o tradició assenyalada(cada grup tindrà per dir-ho d’alguna manera un tema),
les connexions que s’estableixen entre ells variarà del treball dels
diferents grups i de les relacions i connexions que volen establir. Nosaltres
partirem de connexions bàsiques com per exemple, història de la festa,
antiguitat, característiques, ressò nacional... totes aquestes relacions han
de servir perquè els nostres alumnes elaborin connexions i paral·lelismes
entre aquestes festes i la Passió i perquè elaborin argumentacions a l’hora
de defensar i exposar cada un dels temes de cada grup.
La idea principal, és que els alumnes
adquireixen aprenentatge significatiu de les diferents festes i tradicions
però també volem que esdevingui aprenentatge significatiu, el fet d’adquirir
les aptituds necessàries per a valorar, respectar i avaluar objectivament
altres manifestacions culturals diferents a la que ells més coneixen. Per tant, aquests segon criteri de
complexitat, dependrà del grau d’implicació que els alumnes mostrin i el grau
de motivació que presentin que els empenti a conèixer més i millor. Cal dir
que per aquests punt, l’activitat ja compte amb les eines necessàries per
“enganxar” als alumnes a aprendre més, després veurem com ho farem.
Per acabar, ens trobem amb el que
Jonassen anomena la predictibilitat del comportament dels temes. Segurament
aquests punt serà el més complex perquè els alumnes necessitaran conèixer per
a preveure o intuir els continguts dels temes. S’han buscat temes per a
treballar que tinguin rere seu un bon bagatge de material per a consultar,
però que a priori, els alumnes sàpiguen de què tracta cada una de les festes
o tradicions, i si més no, no ho coneixeran amb prou certesa per a poder dir
que són temes previsibles. En aquest punt podem establir un paral·lelisme amb
les pel·lícules. Podem anar a veure una pel·lícula per primera vegada, però
si n’hem vist d’altres i coneixem els principals temes i continguts
d’aquestes podrem molt fàcilment intuir el final de la pel·lícula, sobretot
si és d’amor o si és un drama. Això no ens agrada, al menys a nivell
particular, com més previsible és un film, menys m’agrada, perquè el que més
ens emociona i anima a seguir veient una pel·lícula és no saber fins a
l’últim minut com acabarà. El mateix passa amb els aprenentatges, si
presentem als nostres alumnes temes massa previsibles, no viuran amb
entusiasme el procés d’investigació i d’adquisició d’aprenentatge, per tant
els hem de sorprendre amb els temes i sobretot amb la metodologia.
3.
L’últim
principi que exposa Jonassen és el de l’especificitat
de camp i ho fa establint una dicotomia entre els contextos abstractes i situats.
Els estudis actuals defensen que les
habilitats amb les que compten els alumnes per a resoldre problemes depenen
del domini i el context que presenten sobre aquestes. Si els ensenyem a només
a aplicar normes i regles els estudiant presenten menys problemes a l’hora de
resoldre problemes ben estructurats, en canvi si els ensenyem a raonar
segurament resoldran problemes mal estructurats de manera més senzilla i
eficient. És per això, que cal que els nostres alumnes adquireixin el màxim d’aptituds
i eines per a poder resoldre tots els problemes que l’escolaritat el presenta
tenint en compte l’especificitat del camp.
En aquests cas, veiem clarament com els
alumnes es situen en un espai molt abstracte, on no hi ha única resposta
vàlida i per tant, l’argumentació i el raonament seran claus a l’hora
d’arribar a una conclusió.
Per
acabar amb aquest punt, només ens queda dir que els problemes ben estructurat
no sempre han de ser difícils de resoldre ni els mal estructurats més
senzills. Tot dependrà de les aptituds i eines que donem als nostres alumnes
per a poder arribar a una conclusió vàlida i que satisfaci les necessitats
educatives que aquestes presenten. En aquest cas, podríem dir que la
complexitat del problema és moderada tot i que com veurem, necessitaran tenir
activats els sistemes d’anàlisi, argumentació, sintetització i estructuració.
|
|
Com es planteja el problema als alumnes?
|
L’escola
on desenvolupa l’activitat està ubicada a Olesa de Montserrat. En aquesta
població l’arrelament dels seus habitants cap a “ La Passió” (representació
teatral que narra la història de Jesucrist des de que neix fins que es mor),
és a més de centenària, una tradició de la que participa tots i cada un dels
Olesans i Olesanes. La proximitat d’aquesta població amb Esparreguera (també
representen “La Passió”) és molt elevada i per tant, existeix entre les dues
poblacions una permanent disputa i discussió sobre quina és la Passió
original, quina és millor, quina té més repercussió social....
Tot això porta “ La Passió”
a ser una conversa habitual entre els alumnes, pares i diferents
professionals que treballen a l’escola i viuen a Olesa, conversa molt més
accentuada en aquestes dates en les que justament han acabat les
representacions d’aquesta obra per aquesta temporada.
Els
alumnes mostren una visió molt autoritària sobre la seva obra i discriminen
amb molta freqüència altres representacions i festes d’altres localitat
argumentant que només els Olesans saben apreciar aquesta característica
cultural del seu poble.
Jo, que
no sóc d’Olesa i que només he vist un cop la Passió, conec i visc moltes
festes i tradicions catalanes amb molt entusiasme encara que no siguin de la
meva població, i conec i acudeixo amb bastant fidelitat a aquelles
celebracions i festes, que sota el meu punt de vista és mereixen el respecte
i l’admiració de tots els habitants de Catalunya.
És per
aquests motiu, que he intentat presentar un problema als alumnes en forma de
preguntes de caràcter provocador: HI HA RES MILLOR QUE LA PASSIÓ? , HI HA
ALGUNA FESTA O TRADICIÓ DE LA QUE PARTICIPI MÉS GENT? EXISTEIX ALGUNA FESTA O
TRADICIÓ AMB MÉS RESSÓ NACIONAL QUE LA PASSIÓ?
Amb
aquestes preguntes intento activar als meus alumnes la necessitat de conèixer
altres festes i tradicions amb característiques similars a las de la Passió,
perquè coneguin i valorin altres tradicions de la nostra terra i les apreciïn
primerament a través d’un debat generat a l’aula i després amb l’aplicació de
l’activitat que més endavant detallaré.
Sovint,
les poblacions que tenen aquestes festes i que les senten seves, es mostren
reacis a parlar o opinar sobre altres festes i tradicions, i això sota el meu
punt de vista els dóna dues vessant una de positiva i una altre de molt
negativa sobre la seva festa. La primera passa pel sentit de formar part de
quelcom important i estimat per a moltes persones i que a més a més és
heretat per a totes les generacions, i per una altra banda aquests sentit
d’omnipotència sobre el gènere o la temàtica que només s’entén si es viu i es
sent des de dins com és el cas dels habitant d’Olesa i la Passió. No ens
podem oblidar tampoc, de la discussió que es genera en certes festes arrel de
la visita d’altres persones que no són naturals del poble o ciutat, com passa
per exemple a Berga amb la Patum. Pels berguedans i berguedanes, moltes
vegades la “gent de fora” no és molt ben vista pels de Berga, aquesta
desconfiança a vegades és justificada per les actituds o actuacions dels que
no són del poble, i altres vegades són simplement, acusacions gratuïtes.
Per
tant, partint de l’última funció de la Passió d’Olesa d’enguany, iniciem als
alumnes a mantenir una conversa sobre com ha anat, com s’ha desenvolupat, si
ha estat millor que altres anys i perquè. A més a més, hem de destacar que
aquest any han comptat amb la visita del President de la Generalitat , Artur
Mas, en motiu de la celebració del 25è aniversari del nou teatre de la
Passió, i debatrem en definitiva, sobre com han viscut aquesta festa enguany.
És important conèixer i recordar als nostres alumnes, que fa 25 anys es va
cremar per accident, el teatre on es representava la Passió, aquests fet va
suposar un daltabaix emocional pels habitant d’Olesa i va accentuar encara
més aquests sentiment de pertinença de la Passió. Però, no són els únics que han patit
accidents que han ennegrit la seva festa, a Berga, per recuperar l’exemple
anterior, hi va haver fa tres anys un assassinat d’un jove dins de les festes
de la Patum. Amb aquesta conversa
distesa, intentarem anar posant als alumnes amb situació per tal d’anar
veient i intuint cap a on anirà enfocada l’activitat.
|
|
Context de l’activitat
|
Com ja
hem dit, l’activitat s’emmarca en una escola d’Olesa i per tant, el context
històric i cultural sobre el tema que tracta l’activitat és de total
actualitat i completament vivencial
pels alumnes. Un cop hem vist que el tema a tractar desperta motivació i
curiositat als alumnes, anem a veure en quines característiques físiques i
del context ens trobem.
Per una
banda, ens situem en una escola que té un gran projecte 2.0 al darrera i que
fa una clara aposta per la introducció de les noves tecnologies sense por i
amb ganes de superar reptes i de provar noves metodologies tot introduint les
TIC. Per tant, els alumnes són coneixedors i experts en treballar amb aquests
tipologia d’activitat i són hàbils a l’hora de resoldre els possibles
problemes que es puguin generar de la tasca a realitzar.
A més a
més, com que l’escola fa una aposta clara per noves tecnologies, hi ha
darrera un suport tècnic i humà molt elevat que vetlla pel bon funcionament
de les xarxes de comunicació, ordinadors, netbooks i altres aparells
tecnològics dels que disposa l’escola, per tal de garantir que l’activitat es
podrà dur a terme amb èxit i que es podran solucionar els problemes en cas
que se’n plantegi algun al llarg de l’activitat.
Per
altra banda, el context físic i immediat on es desenvoluparà l’activitat
general serà la pròpia aula i s’utilitzaran els ordinadors portàtils. Aquests
tipus d’ordinador permeten agrupaments més flexibles en l’espai, facilitant
el treball en grup de manera que els alumnes es puguin situar dins l’aula de
la manera que els sigui més fàcil i còmode de treballar.
|
|
Característiques cognitives, emocionals,
actitudinals, físiques…
|
Crec que
és molt important entendre aquesta part en tot el procés de desenvolupament
de l’activitat. Com s’ha anat veien, el sentiment dels alumnes cap a la seva
tradició és molt fort i això els desperta moltes vegades un sentit de
exclusivitat de la festa que sabem que no és
únic. És cert que tenen una festa molt important i valuosa, però
també, que no és pas la única de tot el territori i que sinó aprenen de mirar
de manera objectiva al seu voltant, mai podran gaudir de la riquesa d’altres
tradicions i festes d’arreu del país.
Els
habitant d’Olesa són a més a més, grans amants del teatre, i els nens i nenes
des de ben petits mostren un gran interès vers aquests gènere. Sovint els
alumnes fan activitats extraescolars relacionades amb el teatre, a les
escoles i instituts es celebren representacions i fins i tot algun que altre jove d’Olesa
el podem veure per televisió desenvolupant papers en sèries catalanes.
Per
tant, la gent d’Olesa presenta unes característiques que s’expliquen en gran
part per la tradició teatral que es viu des de fa més d’un segle, i que per
tant s’ha de tenir en compte si volem saber com són els nostres alumnes i el
motiu de tot plegat.
Per
tant, és de vital importància entendre aquests sentiment per no caure en
l’error de ferir als nostres alumnes i que aquests interpreten que estem
desprestigiant la seva festa o menyspreant. Per això en cap moment negarem
l’autenticitat o el valor de la seva
“Passió”, però si que els farem reflexionar i conèixer altres festes i
tradicions pròpies d’altres localitat que també senten de la mateixa manera
que ells, aquests sentiment tant únic de les persones que formen part de la
història d’una tradició.
Pel que
fa la vessant cognitiva, els alumnes encarregats de dur a terme l’activitat
formen part d’un grup, on no hi ha cap alumne amb alguna necessitat educativa
especifica generada ni en l’accés ni en l’assoliment dels diferents
aprenentatges o coneixements. Per tant, no es prendrà d’entrada, cap
modificació o adaptació de l’activitat deixant però, la porta oberta a la
introducció de petits canvis si la situació ho requereix.
Si ens
referim a les característiques actitudinals, direm que són un grup que
mostren molt interès en el treball amb les TIC, i sobretot amb el Twitter ja
que està inclòs dins el gran món de les xarxes socials. Els alumnes mostren
una actitud molt positiva cap a aquests tipus d’aprenentatge i sobretot, una
actitud molt responsables i madura de la situació. Com que no és la primera
vegada que els alumnes treballen amb eines tant “atractives” pels joves, són
molt conscient que no són per a passar a l’estona, sinó que realment són per
treballar, investigar i aprendre.
Tenen en
general, unes bones bases pel treball de les tradicions locals amb l’ús del Twitter.
|
|
Competències i objectius a assolir
|
A continuació i després
d’haver contextualitzat tots els factor que intervindran en aquests procés
d’ensenyament i aprenentatge a través de la problematització d’uns
aprenentatges, ens toca definir quines seran les competències i objectius que
es perseguiran amb aquesta activitat amb Twitter com a eix vertebrador.
La introducció del treball
per competències ens ha servit per oferir als nostres alumnes aquells
aprenentatges necessaris per a desenvolupar-se com a ésser socials amb
plenitud de valors i eines que els ajudin a afrontar les dificultats que la
vida adulta ja siguin en l’àmbit laboral o relacional. Aquesta practica,
pretén entre moltes altres coses, oferir als alumnes aquestes competències
que els ajudin a ser bons ciutadans i desenvolupar-se en la seva màxima
plenitud utilitzant el respecte i els saber fer com a quelcom indiscutible.
És per això que ha continuació presento les principals competències amb la
seva definició extreta del currículum d’ESO que es desenvoluparan al llarg
d’aquesta pràctica.
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual :És la capacitat de saber comunicar oralment
(conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges
audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb la gestió de
la diversitat de llengües, amb l’ús de diferents suports i tipus de textos i
amb adequació a les diferents funcions.
Competència
artística i cultural: És el coneixement, comprensió i valoració crítica de
diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, que
s’utilitzen com a font d’enriquiment i gaudi i es consideren com a part del
patrimoni de cada cultura. També inclou la capacitat de crear produccions
artístiques pròpies o expressar continguts a través de diferents mitjans
artístics.
Tractament de
la informació i competència digital : Es tracta de la cerca, captació, selecció,
registre i processament de la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies
diverses segons la font i els suports que s’utilitzin (oral, escrit,
audiovisual, digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el
domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor).
Competència
d’aprendre a aprendre: És l’habilitat per conduir el propi aprenentatge i
ésser capaç de continuar aprenent cada vegada de manera més eficaç i autònoma
d’acord amb els propis objectius i necessitats
Competència
d’autonomia i iniciativa personal: És l’adquisició de la consciència i
l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades,
com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i
l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la
capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions,
d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.
Competència
social i ciutadana: Capacitat per comprendre la realitat social en què es
viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic que es
basa en els valors i pràctiques democràtiques i exercir la ciutadania, actuant
amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia i
mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el
compliment dels drets i obligacions cívics.
|
COMPETÈNCIA
|
OBJECTIUS
|
|
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
|
·
Saber expressar-se i comunicar-se amb claredat utilitzant el Twitter
·
Sintetitzar la informació seguint els criteris de Twitter
·
Trobar informació necessària per a comunicar-se utilitzant les noves
tecnologies tenint en compte el context en què aquesta està introduïda
|
|
Competència artística
i cultural
|
·
Conèixer, comprendre i valorar altres manifestacions culturals
·
Presentar objectivitat en les diferents exposicions ja siguin oral o
escrites
·
Pronunciar l’esperit crític de les pròpies celebracions i de la resta
de manifestacions culturals importants
·
Argumentar les conclusions finals a través de l’objectivitat
·
Utilitzar la subjectivitat com a base per a defensar els criteris
però mai per a imposar-los.
·
Gaudir de les diferents manifestacions culturals que es presenten en
l’activitat
·
Comprensió del concepte de cultura com a contextualització de la
realitat de les diferents persones que viuen en les diferents localitat.
|
|
Tractament de la
informació i competència digital
|
·
Presentar habilitat en la cerca d’informació a Internet de les
diferents festes i tradicions presentades
·
Presentar l’habilitat de selecció de la informació extreta de
Internet
·
Assolir un bon nivell de maneig en el processament de la informació a
través de les noves tecnologies
·
Tenir una actitud responsables i de treball envers les noves
tecnologies i sobretot en l’ús del Twitter
·
Conèixer una nova vessant de les xarxes socials com a eines per
aprendre d’un mateix i dels altres
|
|
Competència
d’aprendre a aprendre
|
·
Presentar una bona actitud en vers els nous aprenentatges
·
Gaudir i viure el procés com a una bona manera d’adquirir nous
aprenentatges
·
Mostrar una actitud de superació i esforç durant tot el procés
·
Entendre que no només s’aprèn d’un mateix sinó que es pot aprendre
dels altres
·
Introduir-se en l’autoavaluació i l’avaluació dels companys de manera
objectiva
·
Demostrar eines i recursos necessaris per a solucionar els possibles
problemes que es puguin derivar de l’activitat
·
Mostrar respecte i empatia cap als companys en el treball en grup,
tot acceptant els diferents nivells i propostes dels components de l’equip.
|
|
Competència
d’autonomia i iniciativa personal
|
·
Mostrar una actitud valenta i engrescadora cap als aprenentatges
·
Iniciar-se en l’autoavaluació
·
Mostar una actitud crítica en el propi procés d’ensenyament i
aprenentatge
·
Mostrar un bon nivell d’autoestima vers l’adquisició d’aprenentatges
·
Mostrar una actitud de compromís amb els aprenentatges en forma de
perseverança, esforç, dedicació...
·
Mostrar iniciativa personal a l’hora d’opinar i dialogar entorn del
grup de treball
|
|
Competència social i
ciutadana
|
·
Concloure que la rivalitat en si no és enriquidora ni beneficiosa
·
Mostrar respecte per les diferents representacions culturals i per
les persones que les duen a terme
·
Entendre que la riquesa del nostre món ve derivada de la riquesa de
cultura i tradicions
·
Mostrar una actitud respectuosa vers les persones en l’ús de les
xarxes socials
·
Mostrar flexibilitat de pensament a l’hora de reflexionar sobre les
diferents festes i tradicions presentades
·
Mantenir una acritud constructiva , solidària i responsables durant
el procés de les activitats plantejades
|
|
|
Continguts
|
Un cop tenim clars els
objectius i les competències que perseguim amb aquesta activitat que pretén
desenvolupar un aprenentatge significatiu en els nostres alumnes, hem de
veure quins són els continguts que treballarem i que facilitaran als
estudiants assolir els objectius plantejats per a l’activitat. Per a
fer-ho, podem fixar-nos en el quadre
que segueix que presenta de forma esquematitzada els diferents continguts,
conceptuals, procedimentals i actitudinals propis de l’activitat.
|
Conceptes
|
Procediments
|
Actituds, valors i
normes
|
|
·
Anàlisi
i reflexió de la celebració de la Passió d’Olesa
|
·
Debat
|
·
Bona
implicació en el debat
·
Respecte
vers les aportacions dels companys
·
Ús
objectiu de la realitat de la tradició
|
|
·
Introducció
en el Twiter
|
·
Lectura
dels principis polítics d’aquesta xarxa social
·
Creació
del compte en Twitter
|
·
Comprensió
de les normes i regles generades d’utilització del Twitter
·
Respecte
cap a les normes i regles del Twitter
|
|
·
El
twitter i els seus elements
·
Conceptes
bàsics
-
Twet
-
Hastag
-
Trending
topic
|
·
Explicació
bàsica dels diferents elements del twitter
·
Demostració
del funcionament habitual del twitter
·
Beneficis
i perjudicis del twitter
|
·
Es
valorarà l’actitud d’escolta
·
Judici
dels avantatges i inconvenients, sobretot d’aquests últims en l’ús del
Twitter
|
|
·
Festes
i tradicions locals
La Passió
d’Olesa
La Patum
El timbaler
del Bruc
|
·
Creació
dels grups de treball
·
Cerca
de la informació
·
Anàlisi
i reflexió de la informació
·
Posada
en comú de les conclusions
·
Proposta
del pla de treball per part del grup
|
·
Predisposició
en el treball en equip
·
Idoneïtat
de les exposicions i augmentacions
·
Presa
de decisions a nivell grupal
·
Predisposició
a l’hora de debatre el pla de treball
·
Creació
d’un bon clima per part de tots els participants per a treballar de manera
conjunta
·
Actitud
col·laborativa i participativa en tot el procés
·
Actitud
d’ajuda i suport als companys
|
|
·
Inici
del joc
|
·
Introducció
per part dels grups dels primers twits amb la informació resumida i
seleccionada
·
Argumentació
dels twits
·
Cerca
simultània de la resposta als enigmes dels altres grups
|
·
Argumentacions
fonamentades amb els principis bàsics de Twiter
·
Selecció
de la informació més rellevant
·
Actitud
de curiositat i de cerca de la informació
·
Capacitat
de treball en equip en la valoració de les diferents aportacions dels
companys
|
|
·
Final
del joc
|
·
Elaboració
del quadre comparatiu de les festes
·
Conclusió
i valoració d’aquesta a nivell de grup
|
·
Bona
síntesi i argumentació del procés
·
Mostrar
realment una comparació entre les diferents festes
·
Aprofundir
en el coneixement de les festes i tradicions presentades
|
|
·
Posada
en comú
|
·
Valoració
de treball dels altres grups
·
Posada
en comú de les conclusions extretes
|
·
Valoració
subjectiva i real de les diferents aportacions i conclusions mostrant una
actitud adulta i de compromís amb l’activitat desenvolupada.
|
|
·
Avaluació
final i avaluació twit
|
·
Autoavaluació
dels aprenentatges assolits en forma de document word justificant la nota
·
Valoració
final de l’activitat en forma d’un sol twit
|
·
Valoració
real i compromesa amb el procés seguit i els aprenentatges adquirits
·
Capacitat
de síntesi en un sol twit de la valoració de l’activitat.
|
|
|
Seqüenciació de l’ensenyament i orientació per
l’acció
|
L’activitat
que presentem a continuació pretén aproximar als alumnes a la realitat social
i cultural del nostre país a través de cinc festes o tradicions àmpliament
conegudes arreu. L’activitat constarà de diferents fases o etapes que es
resumeixen en:
1.
Relació
de coneixement previs entorn de les tradicions i festes populars
2.
Debat
sobre la tradició de “La Passió d’Olesa de Montserrat”
3.
Activitat
de cerca i investigació de les diferents mostres de tradicions i festes
d’altres localitats. Aquest punt de l’activitat és el central i és on els
alumnes hauran de demostrar si han adquirit o no un aprenentatge
significatiu. El procés ha seguir és bastant simple tot i que implica la
posada en funcionament de moltes actituds i eines per a resoldre el
plantejament inicial.
Per començar es faran cinc grups de cinc
alumnes, a cada grup se li donarà una fitxa tècnica amb les característiques
principals de la festa o tradició
sobre la que hauran de treballar.
En aquesta fitxa, els alumnes trobaran a més de la descripció bàsica un
seguit d’adreces de pàgines web i vídeos penjats a la xarxa on els alumnes podran
adquirir els coneixement bàsics i ampliats de les diferents tradicions. En
aquesta primera fase, els alumnes hauran de treballar sobre el material que
se’ls i donarà i hauran de seleccionar
aquelles característiques o trets diferencials que trobin més adients per a
poder explicar a una persona que no coneix la festa, l’essència d’aquesta.
Un cop fet aquest treball d’estudi,
revisió i selecció del material, passarem a treballar amb el Twitter. Primer
de tot farem un compte pels alumnes, i els explicarem quins son els
avantatges i inconvenients d’aquesta xarxa social a través d’un Slideshare.
Conèixer els punts forts i febles de qualsevol recurs tecnològic és
primordial si volem que els nostres alumnes es prenguin de manera seriosa el
treball amb aquests recurs. Han d’entendre que no és simplement un joc ni un
divertiment, sinó que el Twitter pot esdevenir una bona font de coneixement,
d’intercanvi d’idees i per què no on vol lloc on plasmar els coneixements
adquirits a la resta de gent. Aquesta reflexió es pot fer per exemple, a
través de la gran repercussió que va tenir el 15 M a través del Twitter i que
significar una manera d’organitzar i mobilitzar la gent per a diferents
causes socials o per representar la magnitud negativa que també pot tenir
l’ús del Twitter.
Un cop coneguin els principis bàsics
teòrics i pràctics del Twitter, explicarem què han de fer els nostres alumnes
amb aquests recurs. La premissa és senzilla, els alumnes han de descriure amb
un màxim de 10 twetts (recordem que cada twit consta només de 140 caràcters)
i evitant els noms propis de llocs, persones o personatges, la festa o
tradició que els ha tocat defensar. A través de l’ús del Twitter els alumnes
hauran de sintetitzar i concretar molt bé què és allò que volen dir per no
excedir-se en el nombre de twits ni de caràcters utilitzats.
A mesura que els diferents grups van
penjant a la xarxa les diferents “pistes” del seu cas, hauran d’esbrinar amb
l’ informació que els altes grups donaran, quines són les altres festes o
tradicions de la resta de companys. Per tant, serà un treball bidireccional,
per una part com a facilitadors de coneixement i per altra part, de receptors
de coneixement.
4.
Passat
el temps prudencial, i un cop tots els alumnes coneguin les festes dels
diferents grups, demanarem que elaborin un quadre comparatiu de les cinc
festes o tradicions tot establint els paral·lelismes entre elles, prenent com
a referència la tradició local de “La Passió”. Aquests document haurà de ser
elaborat per tots els membres del grup i enviat a tot el grup classe de
manera que tots els alumnes puguin veure els quadres dels companys.
5.
Un
cop fet això, passarem a l’anàlisi i conclusió final del treball. En forma de
taula rodona, els alumnes parlaran i donaran la seva opinió de la resta de
companys destacant els punts fort i febles de cada grup, i exposant quina és
la conclusió a la que arriben i si realment continuen pensant que el
sentiment vers la seva festa és únicament dels Olesans.
6.
Per
acabar, i de manera individual, demanarem als alumnes que facin una
autoavaluació del procés seguit i justifiquin la seva valoració. Amés a més, hauran de penjar un últim twit
resumint què els hi ha semblat l’activitat i si realment han après alguna
cosa nova i significativa per al seu dia a dia.
En tot aquest procés, el paper dels
mestres encarregats de desenvolupar l’activitat és primordial. Per una banda,
el mestre encarregat ha de vetllar pel bon funcionament i per la bona posada
en pràctica de l’activitat que es presenta, i per una altre banda ha de ser
el mediador d’aquest procés, donant als alumnes els recursos i les eines
necessàries per a desenvolupar un aprenentatge significatiu. Per aquests
motiu és bàsic el treball previ que el mestre mediador de les TIC ha de
desenvolupar. Les fitxes, els recursos, la normativa, la supervisió de les
diferents activitats ha de ser preparada i treballada amb anterioritat pel
mestre. No podem deixar a la lliure elecció dels alumnes la cerca de la
informació, perquè sabem que tot i que ha Internet podem trobar quasi bé de
tot, no tot és òptim ni suficient per a ser treballat. Hem de tenir en compte
a més a més, que necessitem una autorització per part dels pares, ja que tot
i que Twitter és una xarxa social a la que es pot accedir a partir del 13
anys, els pares han de conèixer què pot ser una bona font per aprendre i per
construir aprenentatge, perquè recordem que els pares i mares d’aquests
alumnes són una generació molt sensibilitzada i preocupada del que les xarxes
socials poden fer als seus fills.
La societat actual en la que vivim, està
guiada i orientada cap a les noves tecnologies i cap a la societat tecnològica,
però hem de conèixer i prevenir als nostres alumnes de les adversitats que es
poden trobar en aquest immens espai i els hem de dotar de les eines
necessàries perquè es puguin desenvolupar en aquestes xarxes i tecnologies
sense córrer cap risc. Per això, el paper del mestre ha de fer notar als
alumnes que hi ha molt més enllà de la simple comunicació i relació entre
persones en el món del Twitter.
|
|
Fonamentació psicopedagògica
|
La justificació al perquè de la tria d’aquesta
activitat, el problema plantejat als alumnes i la metodologia ha seguir s’ha
d’entendre tenint en compte dues premisses bàsiques. Per una banda trobem la
filosofia que defensa el corrent constructivista de l’ensenyament i
aprenentatge que porta indubtablement als alumnes a adquirir aprenentatges
significatius i per altra banda, els
beneficis que atorga treballar amb el Twitter degut a les característiques
metodològiques pròpies.
El procés d’aprenentatge segons la concepció
constructivista de l’ensenyament, és un canvi de coneixements que es dóna a
partir de poder posar en contacte el nou coneixement amb un de vell per així
anar modificant el seu propi coneixement. La CCEA s’estructura com un marc
específic que el que pretén és analitzar l’educació. La construcció del
coneixement a l’escola està explicat
amb un triangle interactiu que són els tres factors més importants que no són
altres que l’alumne, el professor i el contingut.
La CCEA defensa que l’alumne per poder aprendre ha de
ser actiu i ha de tenir una activitat mental constructiva. Per tant no podem
obviar el protagonisme de l’alumne, tot i que aquest ensenyament ve donat per
l’ajuda que el professor dona a l’alumne i l’acompanya cap al procés de
construcció de significats. El procés d’ajut del professos s’ajusta al nivell
de desenvolupament del nen perquè pugui aprendre.
Per tant, com entenem l’ensenyament? Doncs, com
a una ajuda ajustada a les necessitats i al nivell de desenvolupament de l’alumne. El contingut és allò què es fa
a les classes, aquest mediatitzen el treball d’alumnes i professors. Els
continguts poden variar la nostra autoestima segons si ens motiva o no, o
inclòs segons el domini que té un professor sobre l’assignatura també pot
canviar la meva motivació davant de l’assignatura.
Si tenim en compte les premisses bàsiques
del constructivisme, hem de valorar un seguit de qualitats per a determinar
si realment l’aprenentatge és o no significatiu. Per a explicar-ho, podem
veure el quadre que segueix que intenta justificar com s’adeqüen les
qualitats de les que parlem a l’activitat proposada d’ús de les TIC a l’escola.
PRINCIPIS
D’UN APRENENTATGE SIGNIFICATIU
|
ACTIU
|
L’aprenentatge que proposem
centra la seva atenció en l’alumne i el seu grup de treball. No hi ha dubte
que els alumnes són els principals agents actius per a desenvolupar
l’activitat.
|
CONSTRUCTIU
|
L’activitat no és una final
en si, sinó que és el conjunt de moltes activitats que s’han realitzat
prèviament a l’aula i que ajuden a anar construint mica en mica el procés.
S’inicia el procés amb els coneixements previs que tenen els alumnes sobre
un tema determinat, en aquest cas, sobre els coneixement de la tradició de
la Passió d’Olesa. A partir d’aquí i amb les orientacions que el mestre
encarregat de vetllar pel bon funcionament de l’activitat, els alumnes
aniran construint una sèrie de coneixement a través de diferents
metodologies que els conduiran indubtablement cap a un aprenentatge
significatiu.
|
COL.LABORATIU
|
El fet de crear la necessitat
de treballar per grups fa completament implícita aquesta qualitat de
l’aprenentatge significatiu. En aquests cas els alumnes hauran de treballar
de manera conjunta per tal d’arribar a conclusions clares i concretes i per
a poder avançar en el desenvolupament de l’activitat.
|
INTENCIONAL
|
La intencionalitat d’aquesta
activitat és clara. Debatre i argumentar quins són els factors comuns que
comparteixen les diferents festes i tradicions d’arreu del país i
reflexionar sobre el sentit d’omnipotència que certes poblacions presenten
vers aquestes. Amb aquesta activitat
induïm als alumnes a dur a terme una activitat de reflexió, anàlisi i cerca
d’investigació encaminada a una intenció clara i concreta.
|
CONVERSACIONAL
|
El treball de grups i entre
grups ajuda sens dubte a desenvolupar la qualitat de conversacional molt
lligat amb el de col·laboratiu. Els alumnes no estan sols en aquests
context, i a més a més, la resta de
companys depenen d’ells per a poder adquirir nous coneixement, si un grup
no fa un bon anàlisi i no sap trobar les principals característiques de la
seva festa, la resta de companys no podran aprendre. El fet que l’activitat
es porti a terme en un context escolar on s’interactua amb companys,
professors i fins i tot amb el personal no docent, aporten sens dubte,
aquest plus de conversacionalitat característic d’un aprenentatge
significatiu.
|
CONTEXTUALITZAT
|
L’activitat està
contextualitzada en la situació real de tots els alumnes de l’aula. EL 99%
dels nois i noies són d’Olesa i per tant, la contextualització no podria
ser més clara i evident. És un motiu d’orgull per a ells i per tant, els motiva
treballar i reflexionar sobre aquest tema.
|
REFLEXIU
|
Sota el meu parer, el procés
de reflexió no ha de ser quelcom final, sinó que s’ha d’anar produint al
llarg del procés. Crec que tot el que hem vist fins ara ens evidencia que
aquest procés és present tant pel que fa a la col·laboració entre alumnes
com per la part conversacional del procés. Sempre, qualsevol aprenentatge
significatiu ha de implicar un procés de reflexió, i en aquest cas encara
més, ho veiem magnificat. Des del moment inicial de l’activitat estem
demanant als alumes que reflexionin sobre la seva festa, després sobre les
festes que els proposem, en un tercer moment, demanem que ens facin un
quadre comparatiu i en la part final de l’activitat, demanem una reflexió
sobre les conclusions i el procés seguit. Sense reflexió no hi ha
aprenentatge.
|
Ara que ja hem vist sobre quins estudis i
principis ens hem basat a l’hora d’elaborar l’activitat que es presenta, crec
que és de vital importància, justificar l’elecció de la metodologia. En
aquests cas, podem veure com no hi ha una única manera de treballar, sinó que
s’interelacionen diferents disciplines encaminades a un únic objectiu. Alguns
exemples d’aquestes metodologies poden ser els debats generats a l’aula, la
cerca i comprensió de la informació, l’elaboració de quadres comparatius...
però sens dubte hi ha una metodologia clau que es diferencia de la més
comunes. Estem parlant de l’ús de la xarxa social de Twitter per a treballar
amb els nostres alumnes.
Twitter presenta una sèrie d’avantatges i
novetats respecte a la resta de xarxes socials que la fa molt interessant
per a treballar. Per
una banda, Twitter ha canviat radicalment la manera de percebre la
informació. L’ha millorat cenyint-se només a 140 caràcter que fomenten
l’eliminació d’aquelles qüestions intranscendents. L’ha agilitzar ja
que”seguint” a les fonts que són dels nostre interès podem estar informats de
qualsevol esdeveniment mundial en temps real i a més a més, Twiter ha
humanitzat als líders de la opinió al tenir l’opció de poder interactuar amb
ells de manera directa i planera. Si ha tot això li sumem, la immediatesa per
compartir la informació i la possibilitat de crear cercles tancats els
integrants dels quals tinguin el mateix interès comú, fan que Twitter
esdevingui una important eina educativa.
El fet d’haver de resumir allò que es vol
dir, interactuar amb altres persones que tenen interessos comuns i la
globalitat d’idees i connexions que es poden fer a través del Twitter, han
estat els factors claus per a la introducció d’aquesta metodologia en aquesta
proposta didàctica amb l’ús de les TIC .
|
|
Procediments i criteris d’avaluació
|
L’activitat presentada,
intentar donar resposta a un problema mal estructurat del que hem parlat a
l’inici. Com ja hem dit és de vital importància en aquests tipus de problema,
tenir en compte les aportacions i comentaris que van fent els alumnes per tal
de poder valorar si han après i com ho
han fet. És per això que utilitzarem diferents metodologies per a
valorar el procès.
1.
Observació
directa: El mestre encarregat de
l’assignatura i jo mateixa valorarem en un primer moment les aportacions al
debat inicial. Ens fixarem en el nombre d’intervencions, la qualitat
d’aquestes i la manera d’expressar les idees dels estudiants. També es
valorarà a partir de l’observació els diferents Twits que els alumnes aniran
penjant al Twiter i es farà una
valoració qualitativa de les aportacions. Distingirem entre MOLT BONES,
BONES, MILLORABLES, INSUFICIENTS, la mitjana de les 10 aportacions serà la
que ens facilitarà l’avaluació d’aquesta part de l’activitat.
2.
Valoració
dels quadres comparatius: En aquests quadres presentats pels diferents grups,
es valorarà la quantitat de conceptes i l’aprofundiment que els alumnes han
fet sobre els diferents continguts. És
buscarà la implicació dels alumnes amb l’activitat i es valoraran aquells
quadres que realment denotin un exercici de cerca, síntesi i anàlisi dels
temes.
3.
Autoavaluació:
Com ja hem dit, els alumnes hauran de realitzar una autoavaluació per dues
vies. Per una banda en un document word, amb mitja plana serà suficient, i
per altra banda a través de l’últim Twit valorant si han après alguna cosa o
no.
No hi haurà cap prova
escrita per a validar l’assoliment dels objectius plantejats, però si que és
farà una valoració global tenint en compte les diferents parts de
l’activitat: el debat, el quadre comparatiu, les aportacions al Twiter i
l’autoavaluació.
|
|
Temporalització
|
Les
sessions seran d’una hora i estaran incloses dins l’hora d’informàtica dels
alumnes i en una hora de tutoria.
Primera sessió (15 de Maig): Relació de coneixements previs i debat
a l’aula sobre la tradició de “ La Passió d’Olesa”
Segona sessió (22 de Maig): Creació dels grups de treball,
repartició de les fitxes i inici de la cerca i anàlisi de la informació
Tercera sessió (29 de Maig): Iniciació al món Twitter, conceptes
bàsics, normes, avantatges i inconveninets. Inici del Joc de pistes a través
de Twitter.
Quarta sessió (5 de Juny): Compartició de tot el grup aula de les
conclusions assolies, quines són les festes amagades?. Elaboració en grup
dels quadres comparatius.
Cinquena sessió (8 de Juny): Taula rodona i argumentacions de les
conclusions finals. (Aquesta sessió es durà a terme a l’hora de tutoria per
motius organitzatius)
Sisena sessió ( No presencial): Entrega de l’autoavaluació i Twit
final
|
