|
|
LA
PASSIÓ D’OLESA
|
LA
PATUM DE BERGA
|
CARAMELLES
DE SÚRIA
|
PASTORETS
DE CALAF
|
FESTA
DEL TIMBALER DEL BRUC
|
|
QUI
I QUANTA GENT HI PARTICIPA
|
Gent del poble
1000 persones
De les quals 8 són personatges
principals i els altres actors secundaris
|
Gent del poble
280 persones per a la Patum normal
159 nens per a la Patum infantil
Milers de persones hi assisteixen com a
públic
|
Gent del poble
Més de 500 caramellaires
|
Gent del poble
100 actors
|
Gent de poble
|
|
ORIGEN
PRINCIPAL
|
No se sap exactament quan van començar les representacions,
però, segurament tenen els seus orígens en els actes sacramentals, processons
i altres representacions lligades a la litúrgia de la Setmana Santa que es feien dins els recintes de les esglésies
durant l'edat mitjana.
|
Els seus origens cal buscar-los en els
àntics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven
destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble, per tal que aquest
apronfunfís en el coneixement de les Sagrades Escriptures.
|
Les Caramelles van tenir un origen religiós,
amb cançons que pretenien enaltir la Pasqua de Resurrecció
|
L’origen dels Pastorets el trobem en el teatre
religiós medieval català que en dates nadalenques que s’estructurava en
quatre nuclis argumentals: els Officium
pastorum (l’adoració dels
pastors o “pastorades”, l’Ordo
prophetarum (desfilada de
profetes bíblics i aparició de la Sibil·la), l’Ordo stellae (basat en el tema de l’estel dels
Mags) i l’Ordo Rachaelis (dramatització del lament de Raquel
després de la matança dels Innocents). Tot i que els primers textos en català
d’aquest tipus de teatre són del segle XV, no és fins a finals del XIX, amb
l’aparició primer del text de Miquel Saurina Los Pastorets de Betlem, o sia,
lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist (publicat
l’any 1887) i el de Federic Soler “Pitarra” El bressol de Jesús o En Garrofa
i en Pallanga (publicat l’any 1901) que la representació torna a agafar
embranzida
|
La festa, amb la fira d’època corresponent,
commemoren els fets ocorreguts el juny de 1808. Concretament el 4 de juny de
1808 una columna francesa sortí de Barcelona en direcció a Manresa, Lleida i
Saragossa.
Avui es celebra la festa no per commemorar uns
fets bèl·lics sinó com un signe d’agermanament entre els pobles i com a
testimoni de la importància de la pau.
|
|
ANTIGUETAT
DE LA TRADICIÓ
|
Any 1538
|
Any 1454
|
Finals del segle XVI
|
75 anys de tradició
|
12 anys de tradició
|
|
RECONEIXEMENT
NACIONAL O INTERNACIONAL DE LA TRADICIÓ
|
Creu de Sant Jordi atorgada per la
Generalitat de Catalunya
|
Va ser patrimoni de la humanitat l’any
2005
Tresor del patrimoni cultural i
immaterial d’Espanya
Festa d’interès Nacional a Catalunya des
del 1983
|
És una de les caramelles més antigues de
Catalunya
|
No es coneix
|
No es coneix
|
|
FETS
DRAMATICS RELACIONATS AMB LA TRADICIÓ
|
El dia 23 de febrer de 1983, pocs dies abans d’iniciar la temporada,
un incendi va destruir el Gran Teatre de La Passió amb l’escenografia, els
decorats, el vestuari i totes les instal.lacions.
|
El dia 27 de Maig de 2005 un jove de 22
anys i que formava part de la comparsa dels nans nous va ser assassinat a la
zona de música de la Patum de Berga
|
No es coneixen
|
No es coneixen
|
No es coneixen
|
|
DATES
DE LES REPRENTACIONS
|
Setmana Santa
|
Per corpus
|
Diumenge de Pasqua
|
Durant la celebració del Nadal
|
Cada primer cap de setmana de Juny
|
|
PUNT
FORT DESTACABLE
(Destaqueu
només un punt)
|
La quantitat de gent del poble que hi
participa de manera voluntària i de generació en generació
|
Qualitat de les músiques i del
reconeixement mundial que ha obtingut
|
Representen una de les Caramelles més
grans i importants de Catalunya en un petit poble
|
La seva fidelitat al text d'en Josep Maria
Folch i Torres, i per les novetats
tècniques i l'acurada posada en escena. Tot un poble que durant més de
setanta-cinc anys porta representant aquest espectacle
|
És una recreació
històrica que es pot viure de manera vivencial pels carrers del poble.
|
|
PUNT
FEBLE DESTACABLE
(Destaqueu
només un punt)
|
La rivalitat que existeix amb
Esparreguera
|
No els agraden
els “pixapins”
|
Possible rivalitat entre colles de
caramelleraires
|
No hem pogut trobar cap punt feble
destacable
|
No hem pogut trobar cap punt feble
destacable
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada